Les TIC a l'Educació Infantil -caps. 1 i 2-

Les TIC a l'Educació Infantil -Caps. 1 i 2-
Jordi Cases i M. Roser Torrescasana
CASES, J.;TORRESCASANA, M.R.: Les TIC a l'Educació Infantil. 1ª edició. Barcelona: editorial UOC, 2006. En Dossiers did@c-TIC's. ISBN:84-9788-549-X.


Les ingents quantitats d'informació i els avanços tecnològics i digitals són aspectes que conformen la realitat actual. Adaptar-se als canvis i enfrontar els nous reptes és la millor resposta als dubtes i aquesta adaptació com a individus i com a comunitat ha de ser més present que a cap altre lloc a les ments dels qui treballen pel futur comú.

Molts professionals de l'educació són conscients d'açò i propugnen la utilització de la riquesa de les TIC com a recurs didàctic i recolzament dels processos educatius, per facilitar l'aprenentatge. Els autors del llibre Les TIC a l'educació infantil, Jordi Cases i M. Roser Torrescasana, són un bon exemple de professionals de l'educació que proposen la necessitat d'aquests nous plantejaments pedagògics.

Al primer capítol de l'obra trobem una justificació més que convincent de la conveniència de l'ús didàctic de les TIC en l'etapa de l'Educació Infantil, sempre com a un recurs didàctic més. I per entendre aquest argument s'ha de tenir present el context històric i social, juntament amb el seu vertiginós ritme de canvi.

Els xiquets són la part més autèntica d'aquest nou món digital. Nascuts entre ordinadors, telèfons mòbils, MP3...esdevenen els subjectes millor preparats per fer front a tots els canvis que han de vindre, sempre que, això sí, se'ls ensenye a sortir-se'n. L'escola, com a institució encarregada de vetllar per la formació i preparació de futurs ciutadans, no pot centrar-se en la seua tasca de reproductor cultural. La realitat de les aules ha d'atendre a la realitat de cada dia, del carrer i de les llars dels seus alumnes.
L'escola ha d'atendre a allò que passa al seu voltant. En un món digital, l'escola no pot crear un microespai atemporal i asèptic on tot transcorre com fa 20anys, per no dir-ne 50, i on el treball i la metodologia de molts mestres remet, per desgràcia, a la comoditat, la ignorància o la limitació intel·lectual dels qui més ben preparats haurien d'estar. Les TIC a l'escola, han d'esdevindre una realitat, no un trist anacronisme.

Si l'adaptació a la nova societat de la informació ens afecta com a individus i com a comunitat, és evident que aquesta adaptació no pot deixar de banda la institució educativa. El canvi de l'escola suposa molt més que la introducció dels ordinadors als centres. S'han de remoure les estructures físiques, les metodologies de treball, el vocabulari educatiu, i s'han de qüestionar les polítiques educatives i administratives que l'afecten. Aquesta actuació depenent de les institucions polítiques i governamentals és necessària i inqüestionable, però no comporta una posada al dia suficient. La tasca esdevé especialment important i trascendent a partir del compromís dels docents: el paper de mestre rep així una dimensió realment significativa. Els temps canvien, les persones canvien i l'escola també ho fa. Els canvis a l'escola no només han de propiciar l'ensenyament de les TIC, sinó que s'ha de tenir present com a motor d'ensenyament que el treball d'un mestre passa per preparar els alumnes, les persones, per a viure en un entorn diferent d'aquell on van créixer els propis mestres i diferent del què viurem d'aquí a 15 anys. Podria ser alguna cosa semblant a allò de "Aprendre a descontextualitzar per a saber contextualitzar".

En el capítol 2 se'ns convida a fer una reflexió molt ineressant sobre les TIC i el seu paper a l'escola.

Enlloc es qüestiona la presència de les noves tecnologies a les escoles. La pregunta realment important és quina és la incidència que tenen les TIC a l'Educació Infantil.
Moltes de les capacitats potencials dels xiquets només es desenvoluparan a partir de la seua estimulació. A més hem de tenir sempre present que la millor forma de desenvolupar les capacitats és a partir de l'aprenentatge guiat, interactuant amb altres, i el recurs de les TIC a les aules és un clar exemple d'aquestes possibilitats. Aquest recurs propícia, d'una forma contínua i estable, l'aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu, el desenvolupament de la destresa motriu, la participació activa dels alumnes o el reforç de la comunicació (referida a la comunicació verbal, al llenguatge escrit, musical, etc), entre d'altres.
Per tot açò, és necessari que la consideració de les TIC aplicades a l'educació siga reflectida amb caràcter institucional i tinga una cabuda legal i efectiva en documents com el PCC, desenvolupant totes les possibilitats que ofereix a les diferents àrees curriculars, com a guia molt útil per a l'organització de l'etapa de forma coherent a les necessitats actuals. S'ha de concebir com un recurs que done resposta a la realitat i ens ajude a superar entrebancs, facilitar tasques i aconseguir resultats més òptims en el desenvolupament personal, social i acadèmic dels nostres alumnes.
A partir d'ací, es materialitza el compromís de mestres i professionals de l'educació, que aposten per un canvi en el seu paper i treballen com a guies o preparadors dels alumnes. De la mateixa forma que també canvia la seua forma de treball com a equip docent. El treball en equip, de forma cooperativa, és la millor eina per aconseguir els millors resultats en qualsevol àmbit d'activitat, i és evident que açò inclou el camp de les noves tecnologies. L'organització del cicle, l'aportació de diferents idees i coneixements especialitzats i la recerca conjunta de nous camins de superació és la millor actitud per acceptar com a normalitat l'ús de les TIC a les aules.

Tendències en educació en la societat de les tecnologies de la informació

TENDENCIAS EN EDUCACIÓN EN LA SOCIEDAD DE LAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN
Jordi Adell
Adell, J. (en prensa). Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información. En M. Area (Coord.): Educar en la sociedad de la información. Bilbao: Descleé de Brouwer.

Maria Elena Furió i Fuertes.

2on Magisteri Infantil

¿Cuál es la característica de la información hoy?
Que es superabundante.
¿Y quiere esto decir que las falsas informaciones, o la censura han desaparecido?
Evidentemente no. Tan sólo han cambiado de naturaleza. Nadie las controla. O no se las controla de la misma manera.
Ignacio Ramonet

El text es planteja, essencialment, els següents objectius:

-Fer conscient el lector de la complexa relació que s'estableix entre les persones i la tecnologia, a més de recordar-nos que aquesta relació ha estat present durant tota la història de l'evolució de la humanitat.

-Pretén la reflexió sobre la visió de l'educació i del paper dels docents en general, i especialment, en un moment com el present, quan el desenvolupament tecnològic condiciona la realitat social, política i educativa. Més concretament:

-Destacar la presència cada cop més rellevant de les Noves Tecnologies en la societat actual.

-Donar a conéixer les implicacions que les noves tecnologies de la informació i la comunicació tenen en l'educació, atés el nexe que hi ha entre escola i societat.

-Assenyalar diferents perspectives sobre el futur de l'escola.

-Fer que ens qüestionem la situació de la realitat educativa i la seua dissociació de la realitat social, per tal de redefinir (o consolidar, segons els casos) les nostres prioritats i preocupacions com educadors.

Totes aquestes idees es presenten amb una estructura senzilla, que presenta al lector el fil conductor del text de forma ordenada.

El text consta de 6 parts. A la introducció es planteja el per què d'aquestes línies. Es presenta la necessitat de reflexió davant la situació de canvi que s'està donant, quan la transformació del món a la mida de les persones provoca -de forma irònica unes vegades, altres de forma preocupant- la necessària adaptació al món creat. És impossible negar l'evidència: les noves tecnologies de la informació i la comunicació han sofert un desenvolupament espectacular que continua evolucionant a un ritme vertiginós. De la mateixa manera, és necessari acceptar els fets: aquesta realitat no es manté aliena a l'àmbit educatiu i crea un debat que va molt més enllà de la utilització de les noves tecnologies com a recursos didàctics . Les noves tecnologies estan canviant la nostra realitat, l'escola no pot quedar al marge i els educadors tenen l'obligació moral de reflexionar la seua tasca.

La segona part, amb el títol "La evolución de las tecnologías de la información y la comunicación", ens ofereix una perspectiva històrica per tal de comprendre el punt en el qual ens trobem. La característica que ens diferencia de la resta d'animals és la nostra capacitat de comunicació racional, evidenciada amb l'aparició del llenguatge. Aquest fou el punt d'inflexió a partir del qual la comunicació començà el seu recorregut per camins "ultrabiològics": l'escriptura, posteriorment la impremta; després, la revolució dels mitjans electrònics i la digitalització marca una nova fita, separant materialment informació i informador. Aquest és, només de moment, el punt on ens trobem, el món on vivim, resultat no solament de factors tecnològics, sinó també socials, econòmics i polítics. Un món on la informació és poder i on és tasca comuna fer-hi factible l'accés en iguals condicions.

El tercer epígraf parla de "Las nuevas tecnologías de la información y la comunicación". Aquí l'autor ens defineix aquest concepte i les seues característiques principals. La idea d'interconnexió total més enllà de la Internet o la digitalització són idees que ens avancen tot el que queda per vindre i l'adaptació i canvi de costums que això suposarà per a les persones, quant a coneixement i comunicació es refereix.

La següent part es titula "Algunas repercusiones de las nuevas tecnologías". A partir d'alguns dels avanços nomenats, destaca les conseqüències que això comportarà, des del punt de vista educatiu. La sobreinformació, la dificultat per destriar aquella que és rellevant, la superficialitat, les mass media i el seu poder social, etc. són conseqüències que ennegreixen i qüestionen els avanços. i sembla que és l'educació la què ha de donar solució a tot això. Els educadors han d'ensenyar a fer front a aquesta realitat, oferint les eines per aprendre a discernir i seleccionar informacions i formant persones reflexives, autònomes i crítiques, conscients de la realitat en què viuen i capaces de buscar les seues pròpies respostes.

El cinqué bloc és "Hacia la sociedad del aprendizaje". Es reflexiona sobre la importància de l'escola en la formació dels individus en aquest món en continu progrés tecnològic. Aquest context provoca la necessitat d'un aprenentatge permanent per a l'adaptació a la societat de la informació.

Es destaquen 5 punts.

-El ritme del canvi. L'escola no serà suficient per cobrir les necessitats de la societat. La formació permanent té en les noves tecnologies una sortida, com forma de poder accedir a la informació.

-Nous entorns d'ensenyament/aprenentatge.

En la vida laboral estaran cada cop més present la formació i el reciclatge, que es donaran en el treball , per exemple, a partir de les noves tecnologies, posant en perill, segons algunes veus, la pervivència de l'escola.

-Nous rols per a les institucions educatives.

Combinant classes presencials amb formació contínua fora de l'escola.

-Nous rols per docents i discents.

La tasca principal del docent serà la d'orientador de l'alumne, ajudant-li a entendre i aprendre a ser autònom.

-Nous materials d'ensenyament/aprenentatge.

Atén a les diferents formes que hi ha de presentar la informació.

L'última part del text inclou un corolari, a mode de conclusió. En aquestes línies l'autor assenyala que l'escola cal que assumisca que la seua funció està canviant, per poder fer front a la seua tasca de preparar les noves generacions per a la vida autònoma.

Crec que és importantíssima la idea de l'autor que diu que l'educació en la societat de la informació ha de ser un factor d'igualtat social i de desenvolupament personal, un dret bàsic i no únicament un producte de mercat. Considere que el progrés no comporta, per definició, acabar amb les desigualtats, i una de les tasques principals de l'escola és aconseguir una educació democràtica, crítica i igualitària, que ensenye que voler informar-se sense esforç és una il·lusió, igual que aprendre sense esforç. Ha d'ensenyar que aprendre costa, que veure no és comprendre i que només es comprén amb la raó.

Una altra idea que m'ha semblat molt interessant és la relació entre decisions polítiques i materialització de possibilitats de noves tecnologies. Açò continua posant de manifest el cinisme dels interessos creats. Si les noves tecnologies creen nous llenguatges i formes de representació i permeten crear nous escenaris d'aprenentatge, les institucions educatives no poden quedar al marge i han de conéixer-les. Ara bé, la utilització de llenguatges distints de la llengua oral o escrita suposa una infraestructura costosa que no està a l'abast de totes les escoles i necessita una formació docent inexistent.
Quant al paper dels educadors, voldria fer una reflexió. És evident que pensar a reduir la relació entre tecnologies i educació als seus aspectes didàctics deixa a mig fer una valoració acceptable de la situació i que els mestres no podem obviar que el món per al qual preparem els nens està canviant. Molts educadors cal que redefinisquen les prioritats de la seua professió, és cert, però també ho és que hi tenim a prop molts altres professionals docents que han treballat sempre conscients de la necessitat de preparar els alumnes per a enfrontar-se a allò que puga venir, donant-los eines per ser autònoms, per desenvolupar una comprensió del món crítica i coherent i per fer front a aquests nous reptes tecnològics, però sobretot educatius.

El final del text, amb l'estructura de deixar interrogants en l'aire, gairebé convida el lector a continuar la reflexió, com un punt i seguit que, més que respostes, ens presenta un seguit d'inquietuds a l'espera de pròxims esdeveniments.

Les TIC a l'Educació Infantil

Després de la recerca de blogs al Google Blogs i al Technorati, he destriat els següents:

-Racons: http://www.raconsdecolors.blogspot.com/

- Llegir i escriure amb les TIC: http://www.cursllegiriescriure.blogspot.com/

- NTAE: Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació: http://ntaeua.blogspot.com/

És el blog de Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació de la UA. A partir d'ell, els alumnes van penjant informació respecte de les TIC, a més de la què facilita la professora sobre temes com EDUTIC-WQ, que és un generador de Webquests. L'he escollit perquè estic segura que nosaltres podrem arribar a fer una feina tan bona o millor que eixa.
Aquest blog enllaça un d'altre que no pot passar desapercebut, que és http://peremarques.blogspot.com/.

- Blog de Recursos TIC en Educació: http://rociocabanillas.blogspot.com/

- Mariarodriguezcaride's Weblog: http://mariarodriguezcaride.wordpress.com/2008/02/19/las-tic-en-infantil/

- Las TIC en el aula Infantil: http://chbcecilia.wordpress.com/

- Las TIC en plástica: http://blog.educastur.es/luciaag/

Es tracta d'un blog sobre les TIC en plàstica. Té links a programes per poder crear escultures, fer puzzles, sèries, etc., adaptant-ho a l'edat dels alumnes d'Infantil.

- Pequerrechos: http://pequerrechos.blogia.com/

Aquest blog és d'una escola d'Infantil de Galícia, Colexio AS COVAS de Meaño. És un blog on els alumnes mostren tot el seu treball, però m'agradaria destacar una entrada dedicada a la pissara digital, on s'inicien en el seu ús amb total normalitat.

-Tinta Fresca Vlog: http://tintafrescavlog.blogspot.com/2008/02/uso-de-las-nuevas-tecnologas-en.html

Aquest blog conté un enllaç amb un vídeo d'una escola d'infantil de Galícia que utilitza la videoconferència com a mètode d'aprenentatge.

-El rincón del Ordenador: http://elordenadoreninfantil.blogspot.com/2008/02/el-profesorado-de-infantil-y-su.html

Conté un comentari molt interessant sobre què significa ser educador infantil avui, relacionant-ho amb les TIC i la seua incorporació a les aules.

TIC i innovació educativa

Encara que els blogs que teníem de buscar eren els que relacionaren la nostra especialitat amb les TIC (i després d'haver-los buscat), no puc deixar fora d'aquesta llista alguns blogs que, malgrat no ser específics d'Infantil, són essencials per a mi, com a punt d'inici i reflexió sobre la innovació educativa, les TIC i el lligam evident i impossible d'obviar entre l'ensenyament com a feina i l'ensenyament com a compromís social i moral. A més, en molts d'ells s'hi inclouen activitats perfectament vàlides per a Infantil, això sí, sempre que la mestra tinga la voluntat i l'entusiasme suficient com per adaptar-les i personalitzar-les.

-Arran de pupitre: http://5centims5.blogspot.com/
Inclou idees molt interessants per treballar l'atenció a la diversitat. Es tracta d'un blog creat per un mestre del Bages amb més de 15 anys d'experiència en educació i en TIC, molt útil per a nosaltres com a futures mestres.
Es tracta d'un blog per a professors, on podem trobar recursos nous per treballar a l'aula. M'ha resultat especialment curiós: es tracta de placeSpotting.com , una gran troballa que ens permet amagar un lloc a Google Maps i, a partir de pistes, fer que els alumnes les trobin. També inclou un enllaç del Google Earth del Cos Humà increïble: entreu-hi.

Però sobretot, el que m'agrada especialment és la seua implicació amb l'atenció a la diversitat, perquè enllaça amb un projecte del qual he sentit parlar. Ha sigut una sorpresa molt agradable "anar a parar" (ho escric així perquè hi he arribat per casualitat) al blog d'un dels membres de l'equip del projecte Espurn@. Per a qui no haja sentit mai parlar d'aquest projecte, pretén l'assoliment de les competències bàsiques i la plena integració de dos col·lectius especialment fràgils: el d'aules obertes dels IES (secundària) i el dels nouvinguts (educació primària, secundària i escola d'adults). Es tracta de revolucionar moltes coses, principalment les metodologies docents que s'apliquen a les aules del nostre país, algunes de les quals necessiten un "plan renove" urgent. Així, Espurn@ naix com a porta d'entrada de noves metodologies, d'integració equilibrada de les tradicionals i de conceptes propis de la societat del coneixement, adaptant-los al context escolar. junt amb açò, també existeix Klaustre, un portal per a ensenyants que estan interessats o treballen en atenció a la diversitat.

No és un blog que s'ocupe de les TIC a l'Educació Infantil. Però considere que qualsevol docent compromés amb la seua tasca hauria de ser, si més no, sabedor d'aquestes iniciatives; a més de treballar amb il·lusió per poder utilitzar tot aquest esforç a les aules dels més petits.

-Innovación Educativa: http://innovacioneducativa.wordpress.com/
Parla de la innovació educativa i té un article interessant sobre els tipus de blogs a l'escola que podem trobar, segons les activitats que incloga, les persones que la hi fan, etc. Crec que aquests tipus de blogs ens fan conscients de la responsabilitat que tenim com a mestres de conéixer la realitat educativa, aprendre a distingir la innovació educativa de la innovació tecnològica i com aplicar les tecnologies per poder renovar les metodologies.

-Tic-Tac: http://ticotac.blogspot.com/
Aquest blog m'interessa perquè uneix, a les TIC aplicades a l'educació, la vessant pedagògica de les tècniques de l'aprenentatge cooperatiu, que estic treballant als mòduls del doctorat. I, per suposat, estic totalment d'acord amb Jordi Vivancos quan diu que, en el context educatiu, les TIC han de ser també un motor d'innovació i de Renovació Pedagògica.

- Chispas TIC y educación: http://peremarques.blogspot.com/
Té un enllaç a un portal de pissarra digital que no té desperdici (gairebé em sento obligada a seure tot el que calga al davant de l'ordinador i assimilar tota la informació que em siga possible), a webquests, videos d'educació i articles que val la pena llegir.
Com al blog de Ramon Barlam, he de dir que el món és ben bé un mocadoret. Just fa 5 dies vaig passar per davant del despatx d'aquest professor de la UAB i, per a ser sincera, no em va cridar l'atenció que fora professor de TIC, sinó que es diu igual que un professor a qui li tinc molta estima... si ho hagués sabut abans...

Els 5 blogs que més destaque són aquestos:

-Racons: http://www.raconsdecolors.blogspot.com/
Aquest blog ofereix molts enllaços per treballar des de les matemàtiques fins els dibuixos a partir de les imatges del National Geographic. Hi conté un taller de plàstica que aprofita els recursos digitals i recull dibuixos enviats per alumnes d'altres col·legis del país, i t'ofereix la possiblitat de veure, d'arpendre i de fer. A més, té un enllaç que obre els blogs dels cursos d'infantil i primària del COL.LEGI PÚBLIC CASTELL DE SANTA ÀGUEDA de Menorca.
- Llegir i escriure amb les TIC: http://www.cursllegiriescriure.blogspot.com/
Blog dedicat a les eines informàtiques per a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Les seues autores formen part del claustre del col·legi de Menorca que ha creat el bloc de raconsdecolors. Proposen als alumnes la utilització de les noves tecnologies com una necessitat de comunicar-nos diferent de les utilitzades fins ara a les aules d'infantil. Hi ha una sèrie d'enllaços a contes, presentats amb dibuixos dels alumnes i narrats per ells que val la pena escolatr. També compta amb links per conéixer el món de les webquests i a la web de l'escola, on trobem els projectes desenvolupats per cadascuna de les aules d'infantil.

- Blog de Recursos TIC en Educació: http://rociocabanillas.blogspot.com/
Conté l'enllaç a una webquest que m'ha encisat per a Infantili Primària: Rosa Caramelo. A més, té una entrada d'article on explica la possibilitat d'escoltar els posts escrits, amb Sonoweb. Al xiquets els encanta contar el que saben i aprenen, i també escoltar com ho fan els seus companys... haurem de prendre nota...

- Mariarodriguezcaride's Weblog: http://mariarodriguezcaride.wordpress.com/2008/02/19/las-tic-en-infantil/
L'autora és una mestra d'una escola de Sevilla que utilitza les TIC. Explica el desenvolupament del projecte de l'aplicació de les TIC a Infantil. Té links amb cançons i contes per escoltar i veure'ls, jocs, manualitats, etc.

- Las TIC en el aula Infantil: http://chbcecilia.wordpress.com/
Es proposen activitats per a alumnes d'Infantil. A més conté un article interessant sobre les TIC a l'aula d'Educació Infantil, el nou paper de la mestra, les aportacions de les TIC i els objectius a treballar segons el curriculum d'Infantil.


El primer blog, el de Racons (http://www.raconsdecolors.blogspot.com/), m'ha agradat, perquè recull tots els projectes i activitats realitzats pels alumnes, de forma que els pares poden accedir-hi fàcilment, els mestres, i qualsevol persona que, com jo, vulga assabentar-se de tots el resultats tan meravellosos que aconsegueixen, amb l'esforç de mestres i alumnes.
M'agraden els colors i l'estructura utilitzada, a més de la possibilitat de poder accedir als blogs de cadascuna de les aules, a partir dels links del costat.
La classe de les Floretes, amb les seues endevinalles virtuals, i els seus treballs; la classe de les Tortugues, amb les seues notícies, etc. mostren la vessant més plàstica dels xiquets, que són capaços d'adaptar-se a qualsevol tipus d'aprenentatge, i ens motiven per superar-nos i oferir-los totes les possibilitats, encara que això signifique posar-nos les piles, per aprendre a ensenyar cada vegada millor.

He de reconéixer que he dedicat molt de temps a aquesta tasca, i ha sigut perquè he anat trobant-me amb blogs molt interessants. La veritat és que, cada blog nou que trobava era infinitament millor que l'anterior (salvant lògiques excepcions), fins el punt de semblar-me suficientment bons com per a posar-los a la llista i suggerir-los als meus companys. He comprovat amb sorpresa que molts docents estan realitzant tasques realment fantàstiques i estan regalant els seus alumnes el millor present que un mestre pot fer a un alumne: el seu compromís i entusiasme.

Molts dels blogs que he trobat han sorgit a partir dels enllaços d'altres blogs també interessants (ja es sap això de "Dios los cría...").
No estic d'acord amb els qui, excusant-se amb ser de l'era analògica, veuen una fuita per justificar la seua incompatibilitat amb les noves tecnologies. Serem mestres, som mestres, i les nostres inquietuds han de ser reflexe de la realitat que ens envolta.
M'he adonat que per a qualsevol docent interessat en la innovació educativa -i per a qualsevol docent que pretenga ser competent- és necessari navegar per aquest món de les noves idees i dels nous reptes, a més de ser conscient que la seua formació passa inexcusablement pel coneixement i l'aprenentatge de les TIC aplicades a l'educació. Renovar-se o morir.

Quan sobren paraules...

Per a totes les qui han gaudit explicant el tema del Sistema Solar a les pràctiques.

Experiència de crear un blog

Bé, és la primera vegada que cree un blog. Crec que açò necessita molta dedicació i, sincerament, sempre he cregut prioritàries altres coses. Supose que el fet de tenir aquesta assignatura ens oferirà una bona excusa per "invertir" part del nostre temps davant l'ordinador i, sobretot, d' experimentar. .
Els articles sobre què és un blog, la seua evolució i com es crea m'han sigut molt útils i són fàcils d'entendre. És evident que es tracta d'una manera molt útil de comunicar i comunicar-se.
Pense que no m'ha resultat complicat (això sí, per si de cas, he llegit tot el que has aconsellat abans de començar amb el blog...), encara que hi tenia algunes idees que m'agradaria haver inclós, però no he sabut fer-ho o, si més no, trobar-ho. He provat totes les possibilitats que he trobat: llistes, fotos, colors, enllaços..., però quedava massa carregat per al meu gust. A més, quan no hi ha res a dir, sobren les paraules, així que, de moment, només m'he quedat en ganes de posar una sèrie de fotos des del meu ordinador, que vagen canviant. Supose que poc a poc anirem completant-lo i traent-li partit.
Elena