Jordi Adell
Adell, J. (en prensa). Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información. En M. Area (Coord.): Educar en la sociedad de la información. Bilbao: Descleé de Brouwer.
¿Cuál es la característica de la información hoy?
Que es superabundante.
¿Y quiere esto decir que las falsas informaciones, o la censura han desaparecido?
Evidentemente no. Tan sólo han cambiado de naturaleza. Nadie las controla. O no se las controla de la misma manera.
Ignacio Ramonet
El text es planteja, essencialment, els següents objectius:
-Fer conscient el lector de la complexa relació que s'estableix entre les persones i la tecnologia, a més de recordar-nos que aquesta relació ha estat present durant tota la història de l'evolució de la humanitat.
-Pretén la reflexió sobre la visió de l'educació i del paper dels docents en general, i especialment, en un moment com el present, quan el desenvolupament tecnològic condiciona la realitat social, política i educativa. Més concretament:
-Destacar la presència cada cop més rellevant de les Noves Tecnologies en la societat actual.
-Donar a conéixer les implicacions que les noves tecnologies de la informació i la comunicació tenen en l'educació, atés el nexe que hi ha entre escola i societat.
-Assenyalar diferents perspectives sobre el futur de l'escola.
-Fer que ens qüestionem la situació de la realitat educativa i la seua dissociació de la realitat social, per tal de redefinir (o consolidar, segons els casos) les nostres prioritats i preocupacions com educadors.
Totes aquestes idees es presenten amb una estructura senzilla, que presenta al lector el fil conductor del text de forma ordenada.
El text consta de 6 parts. A la introducció es planteja el per què d'aquestes línies. Es presenta la necessitat de reflexió davant la situació de canvi que s'està donant, quan la transformació del món a la mida de les persones provoca -de forma irònica unes vegades, altres de forma preocupant- la necessària adaptació al món creat. És impossible negar l'evidència: les noves tecnologies de la informació i la comunicació han sofert un desenvolupament espectacular que continua evolucionant a un ritme vertiginós. De la mateixa manera, és necessari acceptar els fets: aquesta realitat no es manté aliena a l'àmbit educatiu i crea un debat que va molt més enllà de la utilització de les noves tecnologies com a recursos didàctics . Les noves tecnologies estan canviant la nostra realitat, l'escola no pot quedar al marge i els educadors tenen l'obligació moral de reflexionar la seua tasca.
La segona part, amb el títol "La evolución de las tecnologías de la información y la comunicación", ens ofereix una perspectiva històrica per tal de comprendre el punt en el qual ens trobem. La característica que ens diferencia de la resta d'animals és la nostra capacitat de comunicació racional, evidenciada amb l'aparició del llenguatge. Aquest fou el punt d'inflexió a partir del qual la comunicació començà el seu recorregut per camins "ultrabiològics": l'escriptura, posteriorment la impremta; després, la revolució dels mitjans electrònics i la digitalització marca una nova fita, separant materialment informació i informador. Aquest és, només de moment, el punt on ens trobem, el món on vivim, resultat no solament de factors tecnològics, sinó també socials, econòmics i polítics. Un món on la informació és poder i on és tasca comuna fer-hi factible l'accés en iguals condicions.
El tercer epígraf parla de "Las nuevas tecnologías de la información y la comunicación". Aquí l'autor ens defineix aquest concepte i les seues característiques principals. La idea d'interconnexió total més enllà de la Internet o la digitalització són idees que ens avancen tot el que queda per vindre i l'adaptació i canvi de costums que això suposarà per a les persones, quant a coneixement i comunicació es refereix.
La següent part es titula "Algunas repercusiones de las nuevas tecnologías". A partir d'alguns dels avanços nomenats, destaca les conseqüències que això comportarà, des del punt de vista educatiu. La sobreinformació, la dificultat per destriar aquella que és rellevant, la superficialitat, les mass media i el seu poder social, etc. són conseqüències que ennegreixen i qüestionen els avanços. i sembla que és l'educació la què ha de donar solució a tot això. Els educadors han d'ensenyar a fer front a aquesta realitat, oferint les eines per aprendre a discernir i seleccionar informacions i formant persones reflexives, autònomes i crítiques, conscients de la realitat en què viuen i capaces de buscar les seues pròpies respostes.
El cinqué bloc és "Hacia la sociedad del aprendizaje". Es reflexiona sobre la importància de l'escola en la formació dels individus en aquest món en continu progrés tecnològic. Aquest context provoca la necessitat d'un aprenentatge permanent per a l'adaptació a la societat de la informació.
Es destaquen 5 punts.
-El ritme del canvi. L'escola no serà suficient per cobrir les necessitats de la societat. La formació permanent té en les noves tecnologies una sortida, com forma de poder accedir a la informació.
-Nous entorns d'ensenyament/aprenentatge.
En la vida laboral estaran cada cop més present la formació i el reciclatge, que es donaran en el treball , per exemple, a partir de les noves tecnologies, posant en perill, segons algunes veus, la pervivència de l'escola.
-Nous rols per a les institucions educatives.
Combinant classes presencials amb formació contínua fora de l'escola.
-Nous rols per docents i discents.
La tasca principal del docent serà la d'orientador de l'alumne, ajudant-li a entendre i aprendre a ser autònom.
-Nous materials d'ensenyament/aprenentatge.
Atén a les diferents formes que hi ha de presentar la informació.
L'última part del text inclou un corolari, a mode de conclusió. En aquestes línies l'autor assenyala que l'escola cal que assumisca que la seua funció està canviant, per poder fer front a la seua tasca de preparar les noves generacions per a la vida autònoma.
Crec que és importantíssima la idea de l'autor que diu que l'educació en la societat de la informació ha de ser un factor d'igualtat social i de desenvolupament personal, un dret bàsic i no únicament un producte de mercat. Considere que el progrés no comporta, per definició, acabar amb les desigualtats, i una de les tasques principals de l'escola és aconseguir una educació democràtica, crítica i igualitària, que ensenye que voler informar-se sense esforç és una il·lusió, igual que aprendre sense esforç. Ha d'ensenyar que aprendre costa, que veure no és comprendre i que només es comprén amb la raó.
Una altra idea que m'ha semblat molt interessant és la relació entre decisions polítiques i materialització de possibilitats de noves tecnologies. Açò continua posant de manifest el cinisme dels interessos creats. Si les noves tecnologies creen nous llenguatges i formes de representació i permeten crear nous escenaris d'aprenentatge, les institucions educatives no poden quedar al marge i han de conéixer-les. Ara bé, la utilització de llenguatges distints de la llengua oral o escrita suposa una infraestructura costosa que no està a l'abast de totes les escoles i necessita una formació docent inexistent.
Quant al paper dels educadors, voldria fer una reflexió. És evident que pensar a reduir la relació entre tecnologies i educació als seus aspectes didàctics deixa a mig fer una valoració acceptable de la situació i que els mestres no podem obviar que el món per al qual preparem els nens està canviant. Molts educadors cal que redefinisquen les prioritats de la seua professió, és cert, però també ho és que hi tenim a prop molts altres professionals docents que han treballat sempre conscients de la necessitat de preparar els alumnes per a enfrontar-se a allò que puga venir, donant-los eines per ser autònoms, per desenvolupar una comprensió del món crítica i coherent i per fer front a aquests nous reptes tecnològics, però sobretot educatius.
El final del text, amb l'estructura de deixar interrogants en l'aire, gairebé convida el lector a continuar la reflexió, com un punt i seguit que, més que respostes, ens presenta un seguit d'inquietuds a l'espera de pròxims esdeveniments.
