Les TIC a l'Educació Infantil -Caps. 1 i 2-
Jordi Cases i M. Roser Torrescasana
CASES, J.;TORRESCASANA, M.R.: Les TIC a l'Educació Infantil. 1ª edició. Barcelona: editorial UOC, 2006. En Dossiers did@c-TIC's. ISBN:84-9788-549-X.
Les ingents quantitats d'informació i els avanços tecnològics i digitals són aspectes que conformen la realitat actual. Adaptar-se als canvis i enfrontar els nous reptes és la millor resposta als dubtes i aquesta adaptació com a individus i com a comunitat ha de ser més present que a cap altre lloc a les ments dels qui treballen pel futur comú.
Jordi Cases i M. Roser Torrescasana
CASES, J.;TORRESCASANA, M.R.: Les TIC a l'Educació Infantil. 1ª edició. Barcelona: editorial UOC, 2006. En Dossiers did@c-TIC's. ISBN:84-9788-549-X.
Les ingents quantitats d'informació i els avanços tecnològics i digitals són aspectes que conformen la realitat actual. Adaptar-se als canvis i enfrontar els nous reptes és la millor resposta als dubtes i aquesta adaptació com a individus i com a comunitat ha de ser més present que a cap altre lloc a les ments dels qui treballen pel futur comú.
Molts professionals de l'educació són conscients d'açò i propugnen la utilització de la riquesa de les TIC com a recurs didàctic i recolzament dels processos educatius, per facilitar l'aprenentatge. Els autors del llibre Les TIC a l'educació infantil, Jordi Cases i M. Roser Torrescasana, són un bon exemple de professionals de l'educació que proposen la necessitat d'aquests nous plantejaments pedagògics.
Al primer capítol de l'obra trobem una justificació més que convincent de la conveniència de l'ús didàctic de les TIC en l'etapa de l'Educació Infantil, sempre com a un recurs didàctic més. I per entendre aquest argument s'ha de tenir present el context històric i social, juntament amb el seu vertiginós ritme de canvi.
Els xiquets són la part més autèntica d'aquest nou món digital. Nascuts entre ordinadors, telèfons mòbils, MP3...esdevenen els subjectes millor preparats per fer front a tots els canvis que han de vindre, sempre que, això sí, se'ls ensenye a sortir-se'n. L'escola, com a institució encarregada de vetllar per la formació i preparació de futurs ciutadans, no pot centrar-se en la seua tasca de reproductor cultural. La realitat de les aules ha d'atendre a la realitat de cada dia, del carrer i de les llars dels seus alumnes.
L'escola ha d'atendre a allò que passa al seu voltant. En un món digital, l'escola no pot crear un microespai atemporal i asèptic on tot transcorre com fa 20anys, per no dir-ne 50, i on el treball i la metodologia de molts mestres remet, per desgràcia, a la comoditat, la ignorància o la limitació intel·lectual dels qui més ben preparats haurien d'estar. Les TIC a l'escola, han d'esdevindre una realitat, no un trist anacronisme.
L'escola ha d'atendre a allò que passa al seu voltant. En un món digital, l'escola no pot crear un microespai atemporal i asèptic on tot transcorre com fa 20anys, per no dir-ne 50, i on el treball i la metodologia de molts mestres remet, per desgràcia, a la comoditat, la ignorància o la limitació intel·lectual dels qui més ben preparats haurien d'estar. Les TIC a l'escola, han d'esdevindre una realitat, no un trist anacronisme.
Si l'adaptació a la nova societat de la informació ens afecta com a individus i com a comunitat, és evident que aquesta adaptació no pot deixar de banda la institució educativa. El canvi de l'escola suposa molt més que la introducció dels ordinadors als centres. S'han de remoure les estructures físiques, les metodologies de treball, el vocabulari educatiu, i s'han de qüestionar les polítiques educatives i administratives que l'afecten. Aquesta actuació depenent de les institucions polítiques i governamentals és necessària i inqüestionable, però no comporta una posada al dia suficient. La tasca esdevé especialment important i trascendent a partir del compromís dels docents: el paper de mestre rep així una dimensió realment significativa. Els temps canvien, les persones canvien i l'escola també ho fa. Els canvis a l'escola no només han de propiciar l'ensenyament de les TIC, sinó que s'ha de tenir present com a motor d'ensenyament que el treball d'un mestre passa per preparar els alumnes, les persones, per a viure en un entorn diferent d'aquell on van créixer els propis mestres i diferent del què viurem d'aquí a 15 anys. Podria ser alguna cosa semblant a allò de "Aprendre a descontextualitzar per a saber contextualitzar".
En el capítol 2 se'ns convida a fer una reflexió molt ineressant sobre les TIC i el seu paper a l'escola.
Enlloc es qüestiona la presència de les noves tecnologies a les escoles. La pregunta realment important és quina és la incidència que tenen les TIC a l'Educació Infantil.
Moltes de les capacitats potencials dels xiquets només es desenvoluparan a partir de la seua estimulació. A més hem de tenir sempre present que la millor forma de desenvolupar les capacitats és a partir de l'aprenentatge guiat, interactuant amb altres, i el recurs de les TIC a les aules és un clar exemple d'aquestes possibilitats. Aquest recurs propícia, d'una forma contínua i estable, l'aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu, el desenvolupament de la destresa motriu, la participació activa dels alumnes o el reforç de la comunicació (referida a la comunicació verbal, al llenguatge escrit, musical, etc), entre d'altres.
Per tot açò, és necessari que la consideració de les TIC aplicades a l'educació siga reflectida amb caràcter institucional i tinga una cabuda legal i efectiva en documents com el PCC, desenvolupant totes les possibilitats que ofereix a les diferents àrees curriculars, com a guia molt útil per a l'organització de l'etapa de forma coherent a les necessitats actuals. S'ha de concebir com un recurs que done resposta a la realitat i ens ajude a superar entrebancs, facilitar tasques i aconseguir resultats més òptims en el desenvolupament personal, social i acadèmic dels nostres alumnes.
A partir d'ací, es materialitza el compromís de mestres i professionals de l'educació, que aposten per un canvi en el seu paper i treballen com a guies o preparadors dels alumnes. De la mateixa forma que també canvia la seua forma de treball com a equip docent. El treball en equip, de forma cooperativa, és la millor eina per aconseguir els millors resultats en qualsevol àmbit d'activitat, i és evident que açò inclou el camp de les noves tecnologies. L'organització del cicle, l'aportació de diferents idees i coneixements especialitzats i la recerca conjunta de nous camins de superació és la millor actitud per acceptar com a normalitat l'ús de les TIC a les aules.
Moltes de les capacitats potencials dels xiquets només es desenvoluparan a partir de la seua estimulació. A més hem de tenir sempre present que la millor forma de desenvolupar les capacitats és a partir de l'aprenentatge guiat, interactuant amb altres, i el recurs de les TIC a les aules és un clar exemple d'aquestes possibilitats. Aquest recurs propícia, d'una forma contínua i estable, l'aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu, el desenvolupament de la destresa motriu, la participació activa dels alumnes o el reforç de la comunicació (referida a la comunicació verbal, al llenguatge escrit, musical, etc), entre d'altres.
Per tot açò, és necessari que la consideració de les TIC aplicades a l'educació siga reflectida amb caràcter institucional i tinga una cabuda legal i efectiva en documents com el PCC, desenvolupant totes les possibilitats que ofereix a les diferents àrees curriculars, com a guia molt útil per a l'organització de l'etapa de forma coherent a les necessitats actuals. S'ha de concebir com un recurs que done resposta a la realitat i ens ajude a superar entrebancs, facilitar tasques i aconseguir resultats més òptims en el desenvolupament personal, social i acadèmic dels nostres alumnes.
A partir d'ací, es materialitza el compromís de mestres i professionals de l'educació, que aposten per un canvi en el seu paper i treballen com a guies o preparadors dels alumnes. De la mateixa forma que també canvia la seua forma de treball com a equip docent. El treball en equip, de forma cooperativa, és la millor eina per aconseguir els millors resultats en qualsevol àmbit d'activitat, i és evident que açò inclou el camp de les noves tecnologies. L'organització del cicle, l'aportació de diferents idees i coneixements especialitzats i la recerca conjunta de nous camins de superació és la millor actitud per acceptar com a normalitat l'ús de les TIC a les aules.
