Les TIC al RD 1630/2006, 29-12

Mitjançant el Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, l'Estat espanyol regula a tot el seu territori els ensenyaments mínims del segon cicle de l'Educació Infantil. Açò significa que les CCAA han de respetar aquests mínims i acomplir-los, sent competents per desenvolupar-los, dins la llei, i donar-los forma pròpia per a la seua adequació als trets definitoris de cadascuna d'elles.
Malgrat no ser l'objecte d'anàlisi d'aquestes línies, em sento obligada a fer una breu reflexió. Aquesta normativa disposa a l'article 1.3, dins de la definició dels principis generals que "L'educació infantil té caire voluntari". Quina és la reacció que s'ha d'esperar d'un professional de l'educació infantil davant aquesta consideració de "prescindible" de la seua etapa educativa? On quedem els que estem convençuts de la trascedència d'aquesta actuació, inclús d'una altra molt més primerenca? El dret sempre va molt per darrere dels fets, però això no l'eximeix de un cert grau de sensatesa i coherència.

Quant a les TIC, i tenint en compte aquesta distància temporal entre allò legal i allò real, la seua menció és ben bé breu i general, referint-se al "foment per part de les administracions educatives de les experiències d'iniciació en les tecnologies de la informació i la comunicació". També apareixen nomenats com a aspectes del seu entorn que han de conéixer els xiquets i com a formes de comunicació i expressió/representació.

A l'àrea de llenguatges és on es fa una referència més concreta, dedicant el Bloc 2 dels continguts al "Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació" i nomenant l'ús d'instruments com l'ordinador, reproductors de so, o atenent a la conciència de la seua necessitat.

Pot ser aquests mínims, quant a les TIC, siguen massa "mínims" per al moment tecnològic en què ens trobem, si pensem que es tracta d'una regulació estatal que afecta a nens que viuen en un món digitalitzat i que desenvolupa un aspecte constitucional tan bàsic com és el dret a l'educació.

També voldria dir que el DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, que estableix el curriculum del segon cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana assenyala que "Les noves tecnologies [...] com a característica cultural de la societat actual, han d'estar presents en aquest cicle educatiu". A més, aquest Decret sí introdueix l'acrònim TIC, quan a l'annex -dins l'apartat "El coneixement de si mateix i l'autonomia personal"- diu que "Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) poden ser de gran profit per a la xiqueta i el xiquet d'Educació Infantil utilitzant-les en este àmbit com a recurs didàctic i projecció de futur".

Davant l'abstracció legal, una vegada més, són els mestres els qui han de prendre la paraula i la iniciativa.

Les TIC a l'Educació Infantil -Caps. 4 i 5-

Les TIC a l'Educació Infantil -Caps. 4 i 5-

Jordi Cases i M. Roser Torrescasana

CASES, J.;TORRESCASANA, M.R.: Les TIC a l'Educació Infantil. 1ª edició. Barcelona: editorial UOC, 2006. En Dossiers did@c-TIC's. ISBN:84-9788-549-X.

Qüestionar la realitat és estar disposat a millorar-la. Reflexionar el per què del món que ens envolta ens fa conscients del poder de transformació que tenim com a ésser humans i ens presenta sabedors del compromís personal i moral que defineix la nostra vida com a educadors.
Considere que adaptar-se a situacions noves no comporta més mèrit que la ductilitat de qui es deixa guiar o deixa fer, passiu i en silenci, lluny de trencar estructures que ja no atenen a la situació actual. Pel contrari, transformar suposa risc, oportunitat de canvis, lluita i fer-se escoltar. És cert que adaptar-se ajuda a salvar obstacles, però en certes ocasions és necessari redefinir els termes i, amb l'experiència de tot el que s'ha viscut, cercar nous camins.
Des del meu punt de vista, els mestres han d'actuar no sols com a tals, sinó també com a gestors i organitzadors de l'escola, com a lligams necessaris entre la realitat social i la vida escolar. I aquesta és tasca de TOTS els mestres, no només de l'Equip Directiu, dels experts en informàtica o d'una comissió ad hoc amb una il·lusió que suplisca la indiferència d'alguns altres companys. Amb tot, seria molt interessant la figura d'un coordinador TIC als centres.
Diuen que un mestre ha de saber de tot, afirmació que no compartisc en absolut. No sé si és possible, però, si més no, dubte que siga desitjable. Crec que és més adequat dir que un mestre ha d'estar honestament disposat a aprendre -sempre, sobre qualsevol àmbit i de quasevol font, inclosos els alumnes-. La necessitat aguditza l'ingeni i el compromís amb un mateixa i amb els alumnes ha de ser el fil conductor de les nostres inquietuds.
Lluny de veure les TIC com una càrrega addicional i farragosa, la seua introducció efectiva a les aules ha d'anar acompanyada d'una correcta gestió i organització de l'escola i dels mestres, com a individus i com a claustre i, per suposat, d'un replantejament seriós i meditat del paper de les noves tecnologies a l'aula com una eina educativa més i també com a potenciadora d'altres recursos.
Aquests últims capítols m'han fet reflexionar sobre un aspecte que no m'havia plantejat. Sóc conscient de la importància del treball cooperatiu entre alumnes i també dels seus resultats positius, però fins ara no havia pensat en el treball cooperatiu entre mestres. M'he adonat de la trascendència d'un treball conjunt i coordinat entre mestres, per impulsar certs projectes i les noves tecnologies són un clar exemple. És evident que sense continuïtat entre cicles -o cursos-, els debats pedagògics es queden en no res. I també ho és que els coneixements d'alguns mestres són bàsics per dinamitzar tot el claustre i per reflexionar sobre la utilitat d'aquests recursos i sobre la seua organització eficient i adequada, de forma que no afecte més del necessari els criteris que conformen l'aula (psicològics, físics, didàctics, pedagògics, sociològics, etc.).
Un altre aspecte d'aquesta lectura que m'ha servit per assentar conceptes teòrics ha sigut l'explicació de les necessitats informàtiques a l'aula. La descripció és concreta i clara, a la vegada que ens aporta un punt de vista professional de la idoneïtat de cadascún dels materials als diferents nivells. Açò es completa amb la descripció, tan encertada com agraïda, de conceptes i programes pràctics per a l'educació infantil del capítol 5. És una bona font d'informació per veure els programes més adients segons les necessitats plantejades: el Word i el seu paquet d'aplicacions Word per configurar de forma diferent segons el cicle al qual es dirigeix; el KidPix que, juntament amb el "Slide Show" permet crear narracions amb dibuixos fets pels xiquets; la creació o utilització d'activitats del JClic; o programes per a mestres, per tractar imatges o so, entre d'altres.
Ha sigut una sorpresa descobrir el treball tan extens que existeix a Catalunya quant a recursos. Començant per la pròpia Generalitat fins a particulars, docents o interessats en noves tecnologies, que han creat una sèrie d'entorns educatius que poden ampliar els nostres coneixements i el nostre arxiu de recursos didàctics. Hauríem d'aprendre d'aquest interés i amor per la cultura i l'educació.
Alguns llocs interessants són:
- http://www.xtec.cat/
Es tracta d'una xarxa telemàtica educativa que conté links a temes educatius d'allò més diversos i notícies d'interés relacionades amb educació cívica. Té un link a www.edu365.cat/ on trobarem activitats de tota classe.
-http://www.tvcatalunya.com/webclip/
Conté clips de video, separats per seccions dirigides a pares i mares, mestres, altres contenen recursos per als nens de diferents edats, etc.
-http://www.aulainfantil.com/
Web amb entrevistes, recursos, agenda, escola de pares, etc. També conté un link per accedir a softwares educatius.
-www.xtec.es/~ragusti/ordinad/ordinad.htm
A partir del racó de l'ordinador podem treballar una enorme varietat d'activitats d'aula. Conté links molt ben escollits. En la meua opinió, és una de les elaborades amb més bon gust.
-http://www.waece.org/
Associació mundial d'educadors d'infantil. Faig menció d'aquesta web perquè la considere interessantíssima com a punt de trobada dels professionals d'infantil. Crec que es pot trobar informació de gairebé qualsevol aspecte d'educació infantil i ens ofereix un recull de visions des de diferents zones dels temes que ens afecten com a mestres d'infantil.