Mitjançant el Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, l'Estat espanyol regula a tot el seu territori els ensenyaments mínims del segon cicle de l'Educació Infantil. Açò significa que les CCAA han de respetar aquests mínims i acomplir-los, sent competents per desenvolupar-los, dins la llei, i donar-los forma pròpia per a la seua adequació als trets definitoris de cadascuna d'elles.
Malgrat no ser l'objecte d'anàlisi d'aquestes línies, em sento obligada a fer una breu reflexió. Aquesta normativa disposa a l'article 1.3, dins de la definició dels principis generals que "L'educació infantil té caire voluntari". Quina és la reacció que s'ha d'esperar d'un professional de l'educació infantil davant aquesta consideració de "prescindible" de la seua etapa educativa? On quedem els que estem convençuts de la trascedència d'aquesta actuació, inclús d'una altra molt més primerenca? El dret sempre va molt per darrere dels fets, però això no l'eximeix de un cert grau de sensatesa i coherència.
Malgrat no ser l'objecte d'anàlisi d'aquestes línies, em sento obligada a fer una breu reflexió. Aquesta normativa disposa a l'article 1.3, dins de la definició dels principis generals que "L'educació infantil té caire voluntari". Quina és la reacció que s'ha d'esperar d'un professional de l'educació infantil davant aquesta consideració de "prescindible" de la seua etapa educativa? On quedem els que estem convençuts de la trascedència d'aquesta actuació, inclús d'una altra molt més primerenca? El dret sempre va molt per darrere dels fets, però això no l'eximeix de un cert grau de sensatesa i coherència.
Quant a les TIC, i tenint en compte aquesta distància temporal entre allò legal i allò real, la seua menció és ben bé breu i general, referint-se al "foment per part de les administracions educatives de les experiències d'iniciació en les tecnologies de la informació i la comunicació". També apareixen nomenats com a aspectes del seu entorn que han de conéixer els xiquets i com a formes de comunicació i expressió/representació.
A l'àrea de llenguatges és on es fa una referència més concreta, dedicant el Bloc 2 dels continguts al "Llenguatge audiovisual i tecnologies de la informació i la comunicació" i nomenant l'ús d'instruments com l'ordinador, reproductors de so, o atenent a la conciència de la seua necessitat.
Pot ser aquests mínims, quant a les TIC, siguen massa "mínims" per al moment tecnològic en què ens trobem, si pensem que es tracta d'una regulació estatal que afecta a nens que viuen en un món digitalitzat i que desenvolupa un aspecte constitucional tan bàsic com és el dret a l'educació.
També voldria dir que el DECRET 38/2008, de 28 de març, del Consell, que estableix el curriculum del segon cicle de l'Educació Infantil a la Comunitat Valenciana assenyala que "Les noves tecnologies [...] com a característica cultural de la societat actual, han d'estar presents en aquest cicle educatiu". A més, aquest Decret sí introdueix l'acrònim TIC, quan a l'annex -dins l'apartat "El coneixement de si mateix i l'autonomia personal"- diu que "Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) poden ser de gran profit per a la xiqueta i el xiquet d'Educació Infantil utilitzant-les en este àmbit com a recurs didàctic i projecció de futur".
Davant l'abstracció legal, una vegada més, són els mestres els qui han de prendre la paraula i la iniciativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada